Micro-Entrevista amb Sonia Pulido

/ federico

Hola. Em dic Sonia Pulido. Sóc il·lustradora. Dibuixo perquè m’agrada i perquè no sabria fer una altra cosa. A vegades o deixaria tot sense mirar endarrere.

Parla’ns dels teus gustos en dues línies (color, cançons, pel·lícules, menjar...)

M’agraden tots els colors, menys el lila. Clar, n’hi ha de preferits, però poden variar segons el moment. El cian, l’ocre, algun rosa, els vermells. Grisos. Verds.

Tinc un gust musical molt dispers. Però per dir-te una cançó que escolto molt últimament, Xocolata dels Tindersticks. Disco The something rain.

Pel·lícula... Vaig veure fa uns dies La soledat del corredor de fons (1962) i em va entusiasmar! És d’aquelles pel·lícules que et tornen i et tornen i mai acaben un cop vistes... Però no podria dir-te una pel·lícula preferida... N’hi ha moltes... i molts directors que m’agraden...

M’encanta menjar! És un gran plaer! I posats a escollir, crec que els canelons de la meva mare, perquè estan boníssims i pel component simbòlic i emocional, diria que és el meu plat preferit.

Explica’ns alguna cosa sobre els teus inicis professionals/artístics.

Sempre he dibuixat, des de petita. La típica història vocacional. El meu primer encàrrec va ser per a una revista infantil, i jo quasi no en faig de temàtica infantil. I recordo la sensació d’anar perduda perduda. Aquesta sensació curiosament no es remet. Jeje!

Quins són els teus centres d’interès? D’on ve la teva passió per l’art?

Tot! M’interessa tot. Sempre m’ha interessat i sorprès tot el que és artístic. Recordo de petita veure una pel·lícula tipus telefilm, gens destacada si la mirés ara, on el pare del nen protagonista era il·lustrador. Va ser tota una revelació. Un pare que dibuixa i que aquesta és la seva professió! Això era el que jo volia fer!

Quan tornes a la ciutat on vas néixer, on acostumes a anar?

Ja fa uns quants anys que vaig marxar de Barcelona. I encara que visc relativament a prop, m’agrada anar-hi com a turista. M’agrada el gòtic i també m’agrada el barri de Gràcia. M’agrada també un cafè que està al recinte del Museu Marès. I m’agrada anar a visitar a les meves amigues d’Oslo.

D’on ve la teva inspiració?

De qualsevol part. Però crec molt en el treball. Com va dir aquell, és millor que t’agafi treballant.

Quin és el teu artista preferit –sigui famós o no?

Uff... Que difícil... Sempre m’impressionen Patinir, Bruegel. Ara estic entusiasmada amb El Aduanero. M’agrada molt el treball de Riikka Sormunen, Carson Ellis, Pierre Mornet. D’aquí la Luci Gutiérrez i la Carmen Segovia, amb qui tinc molts punts en comú. Violeta Lópiz, Riki Blanco... Molts! Em costa escollir.

Com procedeixes per crear? Lloc, entorn...

On millor treballo és al meu estudi. No acostumo a portar blocs de viatge ni res per l’estil. A la meva taula, amb els meus papers, llapis i retoladors. Les revistes i els llibres a prop... i música o la ràdio.

Com descriuries els teus treballs?

És com un popurri en continu moviment.

Que en penses sobre els Wall Stickers?

Em sembla una idea genial d’intervenció de l’espai.

Twitter o Facebook?

No tinc Twitter per una qüestió de temps de dedicació. Així que facebook.

Quins consells podries donar als clients per què facin obres d’art?

Crec que cap! El millor és que es diverteixin i gaudeixin de l’espai que els envolti.

Un últim comentari?

Grooooar.

comments powered by Disqus